El Frame | Girona i La Seu, l’emoció d’una nova temporada
Encetar una nova temporada sempre és apassionant per una esportista. Nous reptes, noves companyes, i algunes, fins i tot, nou equip. Per als dos conjunts catalans a la màxima categoría del bàsquet estatal, la temporada 2019-2020 es presentava apassionant. Les gironines es proclamaven campiones de la Supercopa en un nou any gairebé perfecte, amb dos títols més per la col·lecció, el de lliga de la temporada anterior, i la Supercopa per encetar la temporada 19/20. Per les de Lleida, la temporada era també l’estrena a les competicions europees per primera vegada a la seva història.
Algunes jugadores catalanes com Laia Palau, Sílvia Domínguez o Queralt Cases es proclamaven campiones. Les tres es donarien cita al Pavelló Siglo XXI de Saragossa durant el cap de setmana del 28 i 29 de setembre de 2019. L’Open Day (la primera jornada de lliga que es disputa en un mateix pavelló) era l’oportunitat de veure a la capital aragonesa als 14 equips de la lliga lluitant per la primera victòria de la temporada. Aquesta data era també el moment perfecte per lluïr el títol de campiones d’Europa a tota l’afició del bàsquet.
L’Uni Girona no podia arribar en millor forma a l’estrena lliguera. Els dos darrers títols se’ls havia emportat el conjunt gironí. I el més important, els havia pogut celebrar davant la seva afició. El primer d’aquests enfrontaments no anava a ser un passeig. El seu rival, el València Basket. Un equip nou, que engegava la seva segona temporada amb jugadores de molt nivell i volent donar un cop sobre la taula. El conjunt taronja disposava de jugadores nacionals del nivell de: Tamara Abalde, Anna Gómez, Leticia Romero, Julia Resingerova (escollida millor jugadora de la temporada 19/20 amb l’Uni Girona), o la pròpia Queralt Casas, que tornava a Espanya després de moltes temporades viatjant per Europa.
El partit va estar disputat fins la mitja part, quan les catalanes van aprofitar el seu encert des del triple per intentar marxar al marcador. El València Basket, sempre animat pels seus aficionats, va tirar d’orgull i va continuar remant per retallar distàncies i arribar al darrer quart amb opcions d’emportar-se la primera victòria.
Tot i que les taronjes van tenir a tocar la remuntada, una sèrie de triples de les capitanes de l’Uni Girona van servir per donar un cop sobre la taula i mostrar el per què eren campiones d’Espanya. Les gironines sempre han estat acompanyades per dues jugadores joves que en aquesta ocasió van disposar d’alguns minuts amb el partit gairebé resolt. El marcador final: Uni Girona 67-52 València Basket. Les gironines guanyaven a un rival directe pel títol de manera assequible per arrencar la campanya.
El Cadí La Seu també volia somiar en aquesta nova temporada. Les blanc-i-blaves es classificaven per primer cop a la història a una competició europea. El seu primer rival de la temporada a Saragossa seria l’Ensino Lugo, un equip amb poca experiència a la categoría, però que volia assegurar la primera victòria davant un rival de la part alta.
L’entitat lleidatana havia fitxat de manera luxosa. Moltes de les jugadores del club eren espanyoles amb experiència. Ariadna Pujol, Yurena Díaz, Lucila Pascua, Georgina Bahí, Irati Etxarri, Anna Palma o Laura Peña. De fet, aquesta combinació de jugadores experimentades i joves però amb talent nacional va ser el punt fort i feble del Cadí al seu primer partit.
Els primers compasos eren bons per les lleidatanes, tot i que una sèrie d’accions dolentes donava vida a les gallegues que posaven neguitoses a les catalanes. L’equip dirigit per Bernat Canut va reaccionar i va saber dominar els compassos finals com si la seva mitjana d’edat no importés. Poques pèrdues de pilota en els moments decissius i bona lectura de joc.
Final, i victòria pel Cadí La Seu que sortia de Saragossa amb bones sensacions guanyant per 60-68 a l’equip de Lugo. Un rendiment que Ariadna Pujol valorava positivament, tot pensant que l’equip havia de millorar moltes coses. La catalana també posava la mirada en Europa explicant que «és un somni però hem de treballar fort».
